Boskan Happy Dogs
Per què el teu gos no ve quan el crides?
🗓 15 d’agost de 2026 · ⏱ 6 min de lectura
Hi ha gossos que venen quan els crides… i d’altres que semblen no haver-te sentit mai. Si el teu gos no respon a la crida, és fàcil pensar que no t’obeeix, que és tossut o que simplement prefereix fer la seva. Però abans de buscar una manera de fer que vingui, val la pena preguntar-nos què està passant realment.
Potser la crida no li resulta prou interessant, potser ha après que tornar amb tu significa que s’acaba alguna cosa divertida o potser l’entorn li ofereix estímuls molt més potents que qualsevol paraula que li diguis.
Entendre per què el teu gos no torna és el primer pas per poder recuperar una crida fiable.
El més important
Que el teu gos no vingui quan el crides no significa necessàriament que no sàpiga què li estàs demanant. És possible que conegui perfectament la paraula, però que en aquell moment hi hagi alguna cosa que li resulti més interessant, important o gratificant.
Imagina que està olorant alguna cosa especialment interessant, jugant amb un altre gos o explorant un lloc nou. Si tornar amb tu sempre implica perdre allò que estava fent, és comprensible que cada vegada li costi més respondre.
Per això, abans de repetir la crida una vegada i una altra o augmentar el to de veu, és interessant preguntar-se: què està guanyant el meu gos quan decideix no venir? I què guanya quan sí que ve?
La resposta a aquestes preguntes ens donarà molta més informació que pensar simplement que «no fa cas».
Què passa quan el crides?
La manera com utilitzem la crida pot influir molt en la resposta del nostre gos. Si sovint el cridem per posar-li la corretja, marxar del parc, interrompre una activitat que li agrada o fer alguna cosa que no li resulta agradable, és possible que acabi associant aquella paraula amb la pèrdua de coses bones.
També pot passar que el cridem moltes vegades quan sabem que probablement no vindrà. «Vine, vine, vine…» mentre el gos continua fent la seva. Amb el temps, la paraula pot perdre valor perquè el gos aprèn que no sempre és necessari respondre-hi.
Per això, abans de canviar la conducta del gos, val la pena revisar la nostra pròpia manera d’utilitzar la crida: quan la fem servir, què passa després i quantes vegades la repetim sense obtenir resposta?
La crida hauria de ser una informació clara i significativa, no un so que el gos escolta repetidament mentre continua fent el que estava fent.
No el cridis només quan vulguis que deixi de fer alguna cosa
Si cada vegada que crides el teu gos és perquè ha de deixar de jugar, tornar a casa, posar-se la corretja o interrompre alguna activitat que li agrada, és fàcil que la crida perdi valor.
Per això és interessant utilitzar-la també en situacions en què venir amb tu tingui conseqüències positives i no impliqui necessàriament que s’acabi la diversió. Pots cridar-lo, recompensar que vingui i després permetre-li continuar explorant o tornar al joc.
D’aquesta manera, el teu gos aprèn que respondre a la crida no significa sempre perdre allò que estava fent. Al contrari, venir amb tu pot formar part de l’activitat i no ser-ne necessàriament el final.
Això és especialment important si volem construir una crida fiable: no podem esperar que el gos torni amb entusiasme si, des de la seva experiència, tornar sempre significa que s’acaba el que li agradava.
No posis a prova la crida constantment
Si el teu gos està corrent darrere d’un altre gos, ha trobat una olor especialment interessant o està completament concentrat en alguna cosa, probablement aquell no és el millor moment per comprovar si vindrà quan el crides.
Si ho fas repetidament i no respon, pots acabar acumulant experiències en què la crida no té cap conseqüència. I, al mateix temps, tu pots acabar frustrant-te cada vegada més.
És molt més útil començar en situacions en què saps que tens moltes possibilitats d’obtenir una resposta i anar augmentant progressivament la dificultat. D’aquesta manera, la crida es manté clara i el teu gos té moltes oportunitats d’encertar.
La crida fiable es construeix amb moltes respostes correctes
Una crida fiable no apareix d’un dia per l’altre. Es construeix a partir de moltes experiències en què el teu gos escolta la crida, decideix venir i descobreix que fer-ho val la pena.
Al principi, és fàcil aconseguir-ho en situacions senzilles: a casa, al jardí, durant un passeig tranquil o quan el teu gos ja està pendent de tu. Cada vegada que respon, estàs reforçant l’hàbit de deixar el que està fent, girar-se i venir cap a tu quan l’avises.
A poc a poc, pots practicar en situacions més variades i amb més distraccions, sempre mantenint un nivell de dificultat que permeti que el teu gos continuï encertant. D’aquesta manera, no només aprèn el significat de la paraula, sinó que construeix una història de respostes correctes.
Amb el temps, venir quan el crides deixa de ser una conducta excepcional que només apareix quan hi ha un premi extraordinari i es converteix en un comportament conegut i practicat.
La fiabilitat no s’entrena exigint una resposta perfecta; es construeix acumulant moltes respostes correctes.
Perquè aquest hàbit es mantingui, és important que venir amb tu continuï tenint valor. No sempre ha de significar que s’acaba el passeig o que perd allò que estava fent. De vegades, després de venir, pots deixar-lo tornar a explorar o reprendre l’activitat.
I si no ve quan el crides?
Si has fet una crida i el teu gos no respon, evita repetir-la una vegada i una altra. Si cada intent acaba sense resposta, la paraula perd força i tu acabes augmentant la frustració.
Tampoc és bona idea perseguir-lo o enfadar-te quan finalment torna. Si aconsegueixes que vingui després d’uns quants intents, és important que trobar-te amb ell continuï sent una experiència segura i positiva.
Si la situació no és segura, prioritza sempre evitar que el gos pugui allunyar-se o posar-se en perill. En aquests casos, és millor anar a buscar-lo, reduir la distància o utilitzar una corretja llarga que permeti treballar la situació amb més control.
I sobretot, pregunta’t què ha fet que aquella crida fos massa difícil. Potser hi havia una distracció massa intensa, massa distància o simplement encara no havíeu practicat prou aquella situació.
Un error puntual no significa que la crida estigui perduda. Ens indica que hem anat massa ràpid o que encara hem de construir més experiències d’èxit.
Consell Boskan
Una crida fiable no es construeix només quan necessites que el teu gos torni. Es construeix molt abans, en totes aquelles petites ocasions en què el crides i ell decideix venir. Aprofita els moments fàcils, practica en situacions diferents i procura no demanar-li una resposta que encara no està preparat per donar.
I quan un dia no vingui, no ho converteixis en una batalla. Observa què ha passat i pregunta’t què pots canviar perquè la propera vegada tingui més possibilitats d’encertar.
La fiabilitat no neix d’exigir més al gos, sinó d’acumular prou experiències perquè tornar amb nosaltres es converteixi en un hàbit.
En resum...
Si el teu gos no ve quan el crides, abans de pensar que no t’obeeix, intenta entendre què està passant. La crida es pot haver debilitat perquè s’ha utilitzat massa, perquè sovint ha significat el final d’alguna cosa que li agradava o perquè encara no s’ha practicat prou en situacions amb distraccions. Recuperar-la requereix temps, moltes respostes correctes i augmentar la dificultat de manera progressiva. L’objectiu no és aconseguir que el teu gos torni perquè té por de no fer-ho, sinó que aprengui que venir amb nosaltres és una resposta segura, coneguda i que habitualment val la pena.
Continua aprenent
Vols anar mès enllà?
Si aquest article t’ha estat útil, al curs d’Educació Canina trobaràs explicacions pas a pas, exercicis pràctics i eines perquè puguis educar el teu gos amb confiança, respecte i sense càstigs.
✓ Accés immediat ✓ Al teu ritme ✓ Suport professional